|
L'espanyol dels EUA
Cada vegada són més les empreses que descobreixen el fabulós mercat en el qual s'han convertit els llatins residents als EUA i comprenen la importància de parlar-los directament en espanyol. I no és per a menys: el nombre d'hispans que resideixen actualment en aquest país s'eleva a més de 35 milions de consumidors potencials. Una xifra no gens menyspreable tenint en compte que la població total d'Espanya no arriba als 40 milions. Si a aquesta dada afegim que entre un 55% i un 60% dels adults hispans que resideixen en zones amb una alta densitat de població hispanoparlant, com ara Los Angeles, prefereix -i comprèn millor- la publicitat en espanyol (C. Silva-Corvalán "La situación del español en Estados Unidos"), no queda més remei que admetre la gran importància que ha adquirit aquest idioma a la vida dels EUA. En contra d'allò que molts van vaticinar en el seu moment, l'espanyol està deixant de ser un idioma de minories i s'ha convertit en la segona llengua més parlada dels EUA. A més, tot el que és hispà als EUA "ven" cada cop més, i aquesta gran minoria ha adquirit tanta força que el mateix president Bush presumeix dels seus primers passos amb la llengua de Cervantes. No hi ha dubte de la importància de l'espanyol a Amèrica; tanmateix, el veritable problema sorgeix quan es tracta de discernir com és aquesta variant de l'espanyol. Si només tinguéssim en compte les dades que projecta el darrer cens -un 66,1% dels hispans que resideixen als EUA són mexicans- és probable que no arribéssim a entendre la necessitat de tants estudis i tanta preocupació sobre quina variant s'està consolidant al país, ja que afirmaríem que ens trobem davant "l'espanyol mexicà", si més no en una gran proporció. Però no és tan senzill. Els hispans que resideixen als EUA no es troben distribuïts per tots els estats en la mateixa proporció; tot i que els descendents de mexicans són una clara majoria, ens trobem amb ciutats on els superen els grups procedents d'altres països (com és el cas de l'estat de Florida, on els cubans són clarament majoria, seguits dels porto-riquenys). Un altre punt important és el de les generacions. Si bé les primeres generacions d'immigrants sí que dominen sense problemes la seva llengua materna, no passa el mateix amb les segones i terceres generacions, que han viscut sota la influència de l'anglès des que van néixer. Aquest ha estat precisament el brou de cultiu del que avui coneixem com spanglish o espanglés i de la veritable controvèrsia entre els lingüistes. No es pot negar la seva existència, especialment en la llengua parlada, però no trobarem unanimitat sobre si és necessari combatre'l o preservar-lo. Els traductors a l'espanyol dels EUA són els que s'han d'enfrontar a un veritable problema: han d'ignorar les regles més bàsiques de la gramàtica espanyola perquè són menyspreades diàriament a la llengua parlada? És necessari copiar l' spanglish, tot i que es cometin aberracions del tipus "vacunar la carpeta" (vacuum the carpet)? Creiem que l'espanyol ha de mantenir certs senyals d'identitat que l'identifiquin com a tal, per la qual cosa no sembla apropiat anar contra la gramàtica bàsica d'un idioma. Tot i així, tampoc es pot lluitar contra la manera de parlar de les persones pel que fa a un vocabulari concret. Tenint en compte aquestes dues idees, sembla primordial que els lingüistes encarregats de realitzar traduccions a l'espanyol dels EUA convisquin amb la llengua in situ, a més de disposar d'una formació acadèmica que garanteixi el coneixement de la gramàtica i la norma establertes. Des del punt de vista d'agència de traducció i localització, que tracta amb clients que desconeixen l'idioma al qual es vol traduir, és important avisar el client de les possibles -i probables- crítiques que rebrà per l'espanyol del seu lloc web. L'àmplia varietat d'hispans convivint enmig d'un país que no té l'espanyol com a llengua principal fa que no sigui possible parlar "d'un" espanyol, sinó d'una àmplia gamma, que acull des dels barbarismes més reprovables, fins a alguns dels hispanistes més prestigiosos del món. Ana Padrón Marrero
Coordinadora de traductors
Weblations Alguns enllaços sobre el tema... http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_00/silva/
Estudi detallat de l'espanyol als EUA (article de l'any 2000). http://cvc.cervantes.es/obref/anuario/anuario_00/morales/
L'espanyol dels EUA centrat en Florida. http://www.cuadernoscervantes.com/prensa0025.html
Es tracta d'explicar l'allau d'anglicismes que envaeixen l'espanyol; és especialment interessant el breu glossari de termes i sigles relacionats amb el món d'Internet que s'expliquen al final. http://www.cuadernoscervantes.com/prensa0005.html
L'espanyol guanya pes al món, però encara li queda molt camí per recórrer a Internet. http://www.el-castellano.com/jackdrae.html
Comprendre millor el Diccionario de la Real Academia Española (DRAE) i la seva importància. http://www.el-castellano.com/spanxcas.html
Xosé Castro, prestigiós traductor que ha col·laborat en diferents ocasions amb Weblations, posa setge a l'spanglish. http://maja.dit.upm.es/~aalvarez/pitfalls/
Llista de falsos amics, barbarismes i errors més freqüents en les traduccions de l'anglès a l'espanyol, posats al costat de la traducció correcta. http://www.el-castellano.com/spanglis.html
Cinc estudiosos debaten sobre l'spanglish. http://www.cuadernoscervantes.com/entrevilanstavans.html
El doctor Ilán Stavans, defensor i estudiós de l'spanglish, comenta els seus orígens, la diversitat que engloba aquest terme i la seva visió de l'espanyol dels EUA.
|
